Els cavalls de Menorca saben fer uns salts -bots-, que sembla que vulguin tocar el cel!
Aquesta il·lustració és un fragment del llibre Menorca, de la col·lecció "Un mar d'històries", de l'editorial Mediterrània.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Es Migjorn Gran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Es Migjorn Gran. Mostrar tots els missatges
dijous, 14 de gener del 2016
Un bot!
Etiquetes de comentaris:
Editorial Mediterrània,
Es Migjorn Gran,
Girona,
Menorca,
Migjornale,
Un mar d'històries: Menorca
diumenge, 6 de desembre del 2015
Replec dels caixers i cavallers de la Qualcada - Festes de Menorca (II)
Etiquetes de comentaris:
Es Migjorn Gran,
LLOCS,
Menorca,
Migjornale
divendres, 16 d’octubre del 2015
dijous, 4 de juny del 2015
divendres, 16 de gener del 2015
diumenge, 3 d’agost del 2014
dijous, 1 d’agost del 2013
No has comptat mai les estrelles, quan la nit estén el vel?
1.
No has comptat mai les estrelles, quan la nit estén el vel?
Elles fan les nits més belles quan llueixen en el cel.
Déu els va donar la vida i l'esclat.
Déu és qui fixà el curs del seu pas.
Sap el nom de totes elles i no les oblida pas.
2.
No has comptat mai les roselles, quan les bressa el ventijol?
Lluminoses i vermelles, sota el bes d'un raig de sol.
Déu els va donar l'escaient vestit.
Déu les va pintar de vermell bonic.
Sap el nom de totes elles i no les oblida pas.
3.
No sabies que a la terra tots els homes són germans?
Perquè dins les seves venes corre la mateixa sang.
Déu els coneix tots i els estima tots.
Sap el nom de tots els homes i no els oblida pas.
(Cançó popular alemanya):
1.
Weißt du, wieviel Sternlein stehen
an dem blauen Himmelszelt?
Weißt du, wieviel Wolken gehen
weithin über alle Welt?
Gott, der Herr, hat sie gezählet,
dass ihm auch nicht eines fehlet
an der ganzen großen Zahl.
2.
Weißt du, wieviel Mücklein spielen
in der heißen Sonnenglut?
Wieviel Fischlein auch sich kühlen
in der hellen Wasserflut?
Gott, der Herr, rief sie mit Namen,
dass sie all' ins Leben kamen,
dass sie nun so fröhlich sind.
3.
Weißt du, wieviel Kinder frühe
steh'n aus ihrem Bettlein auf,
dass sie ohne Sorg' und Mühe
fröhlich sind im Tageslauf?
Gott im Himmel hat an allen
seine Lust, sein Wohlgefallen,
kennt auch dich und hat dich lieb.
No has comptat mai les estrelles, quan la nit estén el vel?
Elles fan les nits més belles quan llueixen en el cel.
Déu els va donar la vida i l'esclat.
Déu és qui fixà el curs del seu pas.
Sap el nom de totes elles i no les oblida pas.
2.
No has comptat mai les roselles, quan les bressa el ventijol?
Lluminoses i vermelles, sota el bes d'un raig de sol.
Déu els va donar l'escaient vestit.
Déu les va pintar de vermell bonic.
Sap el nom de totes elles i no les oblida pas.
3.
No sabies que a la terra tots els homes són germans?
Perquè dins les seves venes corre la mateixa sang.
Déu els coneix tots i els estima tots.
Sap el nom de tots els homes i no els oblida pas.
(Cançó popular alemanya):
1.
Weißt du, wieviel Sternlein stehen
an dem blauen Himmelszelt?
Weißt du, wieviel Wolken gehen
weithin über alle Welt?
Gott, der Herr, hat sie gezählet,
dass ihm auch nicht eines fehlet
an der ganzen großen Zahl.
2.
Weißt du, wieviel Mücklein spielen
in der heißen Sonnenglut?
Wieviel Fischlein auch sich kühlen
in der hellen Wasserflut?
Gott, der Herr, rief sie mit Namen,
dass sie all' ins Leben kamen,
dass sie nun so fröhlich sind.
3.
Weißt du, wieviel Kinder frühe
steh'n aus ihrem Bettlein auf,
dass sie ohne Sorg' und Mühe
fröhlich sind im Tageslauf?
Gott im Himmel hat an allen
seine Lust, sein Wohlgefallen,
kennt auch dich und hat dich lieb.
Etiquetes de comentaris:
Cançó,
Es Migjorn Gran,
Migjornale,
Poesia
dijous, 9 de maig del 2013
El meu carrer
«(...)“El meu carrer” era el nom del meu carrer. Dels altres en dèiem
el nom. Del nostre, no. Dèiem: el carrer. I tot m’hi era permès: les voreres i
el rodal, i parlar amb la gent, i jugar i córrer, i ficar-me als portals, i
seure a les cadiretes de les porteries. (...) Al meu carrer tot és senzill i
bo. (...)»
[CLARASÓ, Noel; Un camí; El club dels novel·listes, Barcelona,
1984]
Etiquetes de comentaris:
Abraçades,
Aquarel·la,
Es Migjorn Gran,
IL·LUSTRACIÓ,
Jocs de carrer,
Menorca,
Migjornale,
Secció arquitectònica,
Urbanisme
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







