Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Es Migjorn Gran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Es Migjorn Gran. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de gener del 2016

Un bot!

Els cavalls de Menorca saben fer uns salts -bots-, que sembla que vulguin tocar el cel!
Aquesta il·lustració és un fragment del llibre Menorca, de la col·lecció "Un mar d'històries", de l'editorial Mediterrània.

dijous, 1 d’agost del 2013

No has comptat mai les estrelles, quan la nit estén el vel?

1.
No has comptat mai les estrelles, quan la nit estén el vel?
Elles fan les nits més belles quan llueixen en el cel.
Déu els va donar la vida i l'esclat.
Déu és qui fixà el curs del seu pas.
Sap el nom de totes elles i no les oblida pas.

2.
No has comptat mai les roselles, quan les bressa el ventijol?
Lluminoses i vermelles, sota el bes d'un raig de sol.
Déu els va donar l'escaient vestit.
Déu les va pintar de vermell bonic.
Sap el nom de totes elles i no les oblida pas.

3.
No sabies que a la terra tots els homes són germans?
Perquè dins les seves venes corre la mateixa sang.
Déu els coneix tots i els estima tots.
Sap el nom de tots els homes i no els oblida pas.


(Cançó popular alemanya):

1.
Weißt du, wieviel Sternlein stehen
an dem blauen Himmelszelt?
Weißt du, wieviel Wolken gehen
weithin über alle Welt?
Gott, der Herr, hat sie gezählet,
dass ihm auch nicht eines fehlet
an der ganzen großen Zahl.

2.
Weißt du, wieviel Mücklein spielen
in der heißen Sonnenglut?
Wieviel Fischlein auch sich kühlen
in der hellen Wasserflut?
Gott, der Herr, rief sie mit Namen,
dass sie all' ins Leben kamen,
dass sie nun so fröhlich sind.

3.
Weißt du, wieviel Kinder frühe
steh'n aus ihrem Bettlein auf,
dass sie ohne Sorg' und Mühe
fröhlich sind im Tageslauf?
Gott im Himmel hat an allen
seine Lust, sein Wohlgefallen,
kennt auch dich und hat dich lieb.

dijous, 9 de maig del 2013

El meu carrer





«(...)“El meu carrer” era el nom del meu carrer. Dels altres en dèiem el nom. Del nostre, no. Dèiem: el carrer. I tot m’hi era permès: les voreres i el rodal, i parlar amb la gent, i jugar i córrer, i ficar-me als portals, i seure a les cadiretes de les porteries. (...) Al meu carrer tot és senzill i bo. (...)»
[CLARASÓ, Noel; Un camí; El club dels novel·listes, Barcelona, 1984]