dijous, 8 de març de 2018

Cançó de fer camí

8 de març
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Recomano:
https://www.youtube.com/watch?v=GCct0sJVIkI
Poema de Maria Mercè Marçal Idea original d'Ovidi3 Música de Borja Penalba

divendres, 16 de febrer de 2018

dissabte, 3 de febrer de 2018

Punt de llibre

Ja podeu passar per la llibreria Laie a buscar el punt de llibre pel Dia Mundial Contra El Cancer 1€, a benefici de l'Oncolliga

dijous, 1 de febrer de 2018

Circle of life...


From the day we arrive on the planet
And blinking, step into the Sun
There's more to be seen than can ever be seen
More to do than can ever be done

(...)
[Elton John - The Lion King]

dissabte, 6 de gener de 2018

Petit homenatge a Carles Capdevila



Aquest any, la il·lustració del més de gener, s'inspira en el següent text:

Els millors reis de la meva vida
[Carles Capdevila]

" Sopàvem d'hora, a les 7 del vespre, i hi havia èpoques que el pare després encara baixava al taller a fer feines pendents. Jo a vegades li feia companyia i tafanejava, sempre després de fer els deures. Tenia molt clar que de gran seria fuster, com ell, com l'avi, com el besavi. N'estava orgullós, d'un pare artesà que sabia fer portes, finestres, taules, cadires, mobles a mida. Aquell desembre l'home estava atabalat fent una taula de ping-pong, un encàrrec que li havia fet un client important. Era la primera que feia a la seva vida, i havia de ser professional. Llavors no hi havia Ikeas ni Decathlons, i els clients confiaven en ell. El vaig ajudar, alguna nit, o almenys ell em feia sentir útil, com si ajudés. La va fer pintar, verdíssima, amb línies blanques, li va quedar fantàstica. Feia molt de goig. I la taula va desaparèixer del taller. No recordo què havia demanat jo aquell any per Reis. Encara arrossegava el trauma d'un Scalextric que m'havien portat l'any anterior, la pista més senzilla. El dia 6 al matí ens van dir que pugéssim a les golfes. Les havien estat arreglant, i es veu que els Reis havien aprofitat la novetat per deixar-hi els regals. Vam córrer escales amunt, amb el meu germà. I allà, a dins d'una nova habitació feta a mida, hi havia la taula de ping-pong professional. L'havien encarregat els Reis per a nosaltres, per al meu germà i jo. I ells hi van afegir la xarxa, les raquetes i pilotes. Aquell dia ho vaig entendre tot. Vaig confirmar per sempre més que els Reis existeixen, i sobretot vaig entendre el per què de la seva màgia. Confien els encàrrecs als millors professionals del món. Per això, tot i els riscos evidents, van decidir que la nostra taula l'havia de fer un fusteràs de la talla del pare. D'això fa quaranta anys i la taula està forta com el primer dia. Els Reis van triar bé. "