![[Roser Argemí]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXExYBrTRrsy8UKE8EZmYJ3p5ArIWAfTdjVNOoPvURB8rJKFea8QqwCNM5BGP5mxRZeHLNidyh8p4Ll6qKoMyefsd0xPXuUuHdyOwwlLewNffQmRZJNiSLX4E4Q8W5vG9HsAVuhcjCzVtm/s1600/Roser+ARGEMI_Avio+de+paper.jpg)
«(...)“El meu carrer” era el nom del meu carrer. Dels altres en dèiem
el nom. Del nostre, no. Dèiem: el carrer. I tot m’hi era permès: les voreres i
el rodal, i parlar amb la gent, i jugar i córrer, i ficar-me als portals, i
seure a les cadiretes de les porteries. (...) Al meu carrer tot és senzill i
bo. (...)»
[CLARASÓ, Noel; Un camí; El club dels novel·listes, Barcelona,
1984]
Que bonic aquest text per il·lustrar una aquarel·la tan expressiva! M'agrada molt que tallis els edificis! I el cel estrellat és una meravella!
ResponEliminaGràcies Inês! El text fa molts anys que el vaig trobar al principi d'un llibre... M'alegro que t'agradi!
ResponElimina