divendres, 19 de juliol de 2013

Si m'haguessis fet néixer... [Màrius Torres]






Si m'haguessis fet néixer gra de blat,
que seria senzill d'arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l'aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.





Si m'haguessis fet néixer raig de llum,
d'aquesta llum, Déu meu, que a tu no t'enlluerna,
m'hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna. 






Però m'has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l'estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.





Tinc por -tinc confiança. Servitud
no hi hauria més dura que la de l'home lliure
si, tant més fatigat com més s'hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu somriure.



[Màrius Torres]

7 comentaris:

  1. Aquest poema m'enamora i l'he llegit finsitot a l'església.malaguanyat el MÀRIUS TORRES, que va morir tan jove.

    ResponElimina
  2. Aquest poema m'enamora i l'he llegit finsitot a l'església.malaguanyat el MÀRIUS TORRES, que va morir tan jove.

    ResponElimina
  3. Es que és molt bonic...
    Gràcies Rosa maria pel teu comentari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin poema més savi! Sempre el tinc a mà. Gràcies Roser, per la teva delicadesa a l'hora d'acolorir, de donar cos i expressió.

      Elimina